L’aprenent del segle XXI

El vídeo que mostrem en aquesta ocasió tracta sobre l’estancament de l’educació en el segle passat. Jaume Josa ens explica que l’educació encara no s’ha adonat que estem vivint al segle XXI.
Agafant la línia dels seus pensaments, entre tots plegats hem d’aconseguir trencar amb la realitat, la qual escenifica que la major part dels països encara tenen sistemes educatius del segle passat. Això, però, no serà mai una tasca fàcil si l’educació continua avançant en la mateixa velocitat que ho està fent fins ara.
La teva vida, la nostra i la de tots plegats passa a una gran velocitat, al mateix temps que l’educació es queda totalment estancada. No ens n’adonem però la realitat passa per davant nostra a una velocitat tan gran que moltes vegades ja no sabem ni on està.
A les aules els nens continuen rebent el mateix tipus d’educació que rebien els seus pares i avis. Continuen tractant desenes i desenes de coses que ja no els interessa i que, precisament, moltes de les quals ja no tenen utilitat en la societat actual. L’aprenent del segle XXI té la necessitat d’experimentar amb les noves tecnologies, de potenciar la seva creativitat en comptes de fer allò que li obliguen a fer, d’interaccionar amb el seu entorn, d’aprendre a afrontar la vida que l’espera fora del centre.
Seguint en aquesta línia, els alumnes d’aquest segle necessiten també dels professors d’aquest segle per tal ser capaços de desenvolupar al màxim tot el seu potencial. No els podem desentrenar més la creativitat dient-los el que hem de fer. Per treure bones notes molts deixen la creativitat i originalitat pel camí, la qual cosa ens condueix a pensar que fins i tot els bons estudiants també tenen un gran problema.
Dirigim-nos tots en la mateixa direcció. Els nostres alumnes han de ser originals, creatius, intel•ligents, capaços de resoldre qualsevol tipus de problema i d’adaptar-se als canvis constants de la societat.
Si mirem al nostre entorn, ens adonarem que la manera més viable per tal d’arribar a assolir tot el que hem estat esmentant fins ara és la incorporació de les TIC a l’educació. Si en Jaume Josa deia que ens trobem davant d’una educació estàtica que competeix davant d’un món canviant, haurem de prendre consciència que la utilització de les TIC haurà d’esdevenir la primera gran arma per tal d’afrontar aquest problema plantejat. L’aprenent del segle XXI ha de ser capaç de viatjar a la mateixa velocitat que la societat. S’han d’acostumar i aprendre dels canvis que els depara el futur.
És per això que aprofitem per recomanar el post “Per què les TIC a l’Educació? Què cal que faci l’Administració Educativa?” escrit per Pere Marquès en el seu blog. En ell, ens parla de la finalitat de les TIC dintre de l’educació i dels beneficis que poden produir aquestes en l’alumnat. En el següent enllaç es pot consultar el post esmentat: http://peremarques2.blogspot.com.es/2012/10/per-que-les-tic-leducacio.html

La renovació de les metodologies docents

Imagen

La gran novetat de l’entrada de la reforma educativa LOE (2006) és l’adopció de  8 competències bàsiques que tots els alumnes han d’adquirir. Zabala (2009) explica que perquè els alumnes siguin  competents en un àmbit determinat, han de saber utilitzar el coneixement per donar resposta als problemes o a les situacions que es presenten. Per ensenyar a una persona a ser competent, el primer que cal és utilitzar una metodologia que garanteixi que tots els continguts siguin apresos de forma funcional. Per aquest motiu, i en la mateixa línia, aquest autor comenta que el punt de partida de qualsevol unitat didàctica ha de ser una situació molt propera a la realitat de l’alumne, i que els alumnes vegin que allò que se’ls ensenya no només serveix per aprovar un examen.

Així doncs, creiem que no té sentit continuar utilitzant metodologies tradicionals en el procés d’ensenyament – aprenentatge de l’alumnat, ja que l’hem d’ensenyar a afrontar els reptes i situacions de la vida quotidiana. Per l’ensenyament de les competències bàsiques en l’educació secundària, Zabala (2009) comenta que les metodologies més apropiades són les següents:

 Noves metodologies en l’ensenyament

Els centres d’interès Tracta de conèixer un tema globalment, a través de totes les vessants que representa.
El treball per projectes Pretén elaborar projectes de tot tipus que s’han de realitzar seguint un procediment metòdic en el disseny, l’elaboració i l’avaluació.
La resolució de problemes Els alumnes adquireixen el coneixement a partir de la formulació i la resolució de qüestions o problemes de tota mena.
L’anàlisi de casos

Els alumnes han d’extreure conclusions generalitzables a partir de l’anàlisi de situacions concretes.

 

L’aprenentatge basat en problemes Un problema en la vida real és el punt de partida per investigar sobre un tema curricular.

Recerca de

laboratori

Resoldre qüestions per mitjà d’un provés sistemàtic de treball experimental.
Simulacions Representar situacions o processos globals.

 

Bibliografia utilitzada:

ZABALA, Antoni. (2009). “Metodologia per a l’ensenyament de lescompetències”. Guix, n. 359, p. 42-48